El mirall de la vida quotidiana

La imitació en aquesta etapa, no és una simple repetició mecànica, sinó el motor principal que impulsa el joc simbòlic incipient. Quan l’A. reprodueix el gest que fa la Montse, comença a actuar “com si...”, transformant aquesta acció quotidiana en una representació mental del món que l’envolta. Aquest joc li permet interioritzar conductes, convertint l’observació directa en un aprenentatge actiu on l’infant assaja la seva autonomia i comença a comprendre la seva pròpia identitat a través de l’acció simbòlica.

Aquesta dinàmica es produeix gràcies a la solidesa del vincle afectiu, que actua com la base segura necessària per a qualsevol descoberta. L’infant imita a l’adult perquè és el seu referent emocional i la seva guia; en aquest espai de cura compartida, el gest de pentinar-se esdevé un ritual que enforteix la connexió i la complicitat entre tots dos. És en aquesta interacció pausada, plena de mirades i gestos mirall, on l’infant se sent reconegut i valorat, permetent que el desenvolupament cognitiu i l’afectivitat creixin de la mà de manera harmoniosa.