Hi havia una vegada una velleta que vivia en una casa del bosc. Era la Castanyera!! la castanyera portava sempre una faldilla molt llarga, un mocador al cap i un cistell a la mà.
Un dia va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir: oh! quantes castanyes! què contenta estic!! i es va posar a collir castanyes... i deia "castanya... al cistell!!!, i castanya que agafava al cistell la posava!
Quan va tenir el cistell ple va anar cap a la seva paradeta, va encendre el foc per poder torrar les castanyes, va agafar les castanyes del cistell... i..., on sou castanyes? on sou? tot d'una es va posar a ploure i entre les gotes va veure un castanya que caminava!!! com pot ser? les castanyes no caminen pas!! oh! però... si tenen banyes i tot!! què he fet? He collit cargols i no pas castanyes!!!
Els nens de la Llar avita vindran i no tindré les castanyes torrades!! quan la castanyera va arribar al bosc, va dir: "per no equivocar-me cantaré la cançó del "cargol, treu banya", i si són castanyes, no trauran les banyes!!" quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir: "aquesta vegada l'he encertada" i se'n va tornar cap a la seva paradeta.
Va començar a torrar les castanyes, i molt contenta es va posar a cridar: "castanyes! castanyes ben torrades, calentes i fumades!" els nens de la Llar, quan la van sentir, corrents hi van anar.
I així acaba la història de la castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes!!
I CONTE CONTAT, JA S'HA ACABAT!