PROJECTE COMPARTEIX UN DIA AMB NOSALTRES: experiència de l'Anna i la Teresa, mares de la Maria Díez (classe dels cargols) i en Roger (classe de les abelles)

de març 30, 2011

Són les 9:00 del matí i com a excepció, la Teresa i l’Anna ens quedem dins la classe dels cargols, com dues alumnes més. Quina diferència de quan posem la bata als nens i girem cua!. Aquesta sensació de tranquil•litat que tens quan els deixes i te’n vas cap a treballar s’ha esvaït en un moment!. Comencen els plors, les corredisses, les entrebancades, les empentes i alguna que altra trifulga per poder aconseguir una joguina en concret. Total: piles posades, els cinc sentits desperts i som-hi !!

Després d’aquests primers minuts de “shock”, P2 cap a la classe de les Abelles i P1 es queden a la classe dels cargols. Comença el “bon dia” i a partir d’aquí es succeeixen un seguit de cançons (que per cert, a la seva manera, tots se les saben!), que indiquen quina és l’activitat que els toca fer. Ens adonem de la seguretat que això transmet a tots els nens, que saben en cada moment allò que vindrà. Pensem que realment aquesta tasca de les Educadores s’ha de fer per vocació. Fins ara no ens havíem adonat de la preparació que requereix el dia a dia a la llar, tenint en compte, a més a més, que vam tenir la sort que feia un temps magnífic i vam poder sortir al pati una estona, tant al matí com a la tarda.

Arriba la Rosa amb el dinar, i vinga, una fila i cap al menjador! En un tres i no res els plats queden ben nets. Quins nens tan ben educats, tant de bo a casa fos igual!! En aquest aspecte també és molt important la tasca de les Educadores, i n’haurem de prendre nota!

Alguns comencen a badallar i cap a dormir hi falta gent!. Per una estoneta hi haurà una mica de tranquil•litat. Ens ha sorprès les atencions que tenen amb cada nen fins que s’adorm, i també la cura que tenen per no pertorbar el són dels altres, perquè sempre n’hi ha algun que li costa una miqueta...Aquesta calma, però, dura poc. Ara es desperta un, un altre plora o reclama atenció...Una mica més de paciència i apa, que no ha estat res!

Es comencen a despertar i vinga, canvi de bolquers, rentar cares, pentinar (veiem com treballen molt els hàbits, perquè ja és la 3ª vegada avui!) una mica de pati i a berenar, que ja arriba l’hora de tornar cap a casa.

Realment, ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha fet entendre la tasca tant importat de les nostres Educadores i que ens ha ajudat comprendre que és normal que algun dia els nostres fills arribin amb alguna esgarrapada o mossegada, perquè és impossible poder estar per tot i per tots a la vegada.

Recomanem a tothom que gaudeixi d’un dia a la llar, ja que nosaltres ens hem sentit com una educadora més i tot plegat ens ha permès apreciar la felicitat amb la que els nostres fills van cada dia a la llar i l’aprenentatge que tenen dia a dia.

Moltes gràcies.