LLAR INFANTS PESCALLUNES VENTALLÓ

Després de la migdiada fa un bon solet i aprofitem per sortir al pati, l’Emma agafa una de les cadires que hi ha a la cuineta però no en fa l’ús que tots esperàvem! De manera espontània agafa la cadira i comença a deixar un rastre per tot el pati. “Que fas una carretera?”, donant per entès que és el que ella imaginava, “nooo!!! és per fer així!” diu l’Emma i continua amb el seu joc. Ens sorprèn de nou, i és que simplement mostra la necessitat jugar creant,  modificant o senzillament transformant el seu entorn. 

 

Compartir estones del dia a dia desperta en els infants la necessitat de tenir cura entre ells i ajudar-se. Aquestes relacions són bàsiques en la creació d’un lligam afectiu positiu que s’anirà teixint al llarg de tot el curs. Com per exemple el passa amb l’E. i la M.   Abans de sortir al pati ens posem les jaquetes… avui a la M. li està costant un xic… “no puc, m'ajudes?” li demana a l’E. “ Costa una miqueta,...”, diu l’E.. Però l’esforç val la pena... Entre les dues ja han aconseguit posar una màniga! Totes dues es mostren ben concentrades i aconsegueixen posar l’altre màniga. Ara ja només queda cordar i sortir a jugar! I és que qualsevol moment del dia és bo per compartir i superar reptes junts!

 

Els moments de complicitat i afecte entre els infants es poden donar en qualsevol moment del dia, un somriure, una mirada, un gest..., com en G. i l’A. que durant el dinar  compareixen una estoneta de joc entre ells, o la M. i en N.  que es donen la mà i s’acompanyen per agafar el son, o, també, com la T. i en G. que han decidit escoltar junts el conte per tornar a la calma abans d’anar a dinar. Alguna emoció dins seu es desperta i les mostres d’afecte són el millor regal que es poden fer.  

L’Olga juga amb la J., agafa un mocador i s’amaga darrera d’aquest, un instant després la J. intenta destapar-la mentre busca la seva mirada, esperant veure en la seva reacció la sorpresa i l’alegria del retrobament. La Jenny Silvente, formadora i assessora pedagògica, explica que “les nenes i els nens juguen a amagar-se pel plaer de ser trobats. La desaparició es relaciona amb la pèrdua d’un mateix. Per a ells desaparèixer vol dir deixar d’existir en totes les seves vessants, però quan l’adult el troba, el nen o nena es retroba a si mateix/a, torna al món i a l’existència”. És per això que és important poder oferir-los espais on poder “desaparèixer”, on el  joc d’amagar-se  els ajudi en aquesta construcció de la seva pròpia existència.