PROJECTE COMPARTEIX UN DIA AMB NOSALTRES: MONTSE, MARE DE L'EMMA S. DE LA CLASSE DE LA CAPUTXETA VERMELLA

UN DIA A LA LLAR

El passat dimecres 9 de maig vaig tenir la sort de poder passar el dia amb els petits i petites Pescallunes.

Hem arribar a les 9h del matí, com cada dia i li he posar la bata a l'Emma, li faig un petó, però no per dir-li fins després, sinó per dir-li avui em quedo amb tu. I agafades de la mà entrem, jo contenta i ella encara més.

Mentre esperem que arribin tots els petits i petites, els que ja son dintre de seguida em venen a rebre amb una joguina o un conte. Em demanen que m'assegui que jugui amb ells, que els expliqui aquell conte que tant els agrada sentir. Amb un petit instant ja sóc una més.

Ja hi som tots, i és el moment de les rutines, els de P2 van cap a la classe dels Tres Porquets i els petits ens quedem a la classe de la Caputxeta Vermella. Per fi he conegut el bon dia, el pastoret, els bits de lectura, l'assistència i un munt de cançons que l'Emma canta a casa. Canten, parlen, ballen, piquen de mans o somriuen en reconèixer la cançó, els seu nom o una imatge que la Montse i l'Aroa els hi ensenyen.

Després a esmorzar, un tall de poma per cada un, i a esperar l'activitat. Avui serà diferent, em toca a mi. Anem tots cap a la classe dels Tres Porquets. Estan tots ben asseguts, esperant i mirant que passarà.

Els hi explico i els hi ensenyo el conte “El Cargol i l'herba de poliol”, on un cargol que es molt curiós vol anar a conèixer el sol, però com que el sol és molt lluny agafa mal de panxa, busca una herba de poliol per fer-se'n sopetes i pel camí es troba una colla d'amics que el volen ajudar, la granota, el gall, el gat i el gos. Sembla que el conte els hi ha agradat! Els hi he portat herbes del bosc que fan olor igual que l'herba de poliol (farigola i romaní) i la majoria l'ha volgut olorar. Per tenir-ne un petit record hem preparat una bosseta per cada Pescallunes. Com que el cargol pren sopetes de poliol també els n'hi he dut per si algun valent o valenta la vol provar (infusió), i n'hi ha hagut uns quants que han fet de cargol. Els hi agrada tocar, tastar i descobrir coses noves.

Ja ha arribat l'hora d'anar al patí, uns amb moto, altres amb bici, amb les pales, saltant, al tobogan o dins la caseta però sobretot disfrutant. Passa tant ràpid el matí, que gairebé és hora d'anar a dinar i hem de seguir amb les rutines, saltar per deixar la sorra al patí, pipis, canvis de bolquers, rentar mans treure bates els que se'n van cap a casa i cantar cançons mentre esperem que arribi la Rosa amb el dinar.

Fem el tren de la gana i cap al menjador. N'hi ha que tenen molta gana, altres els costa més, però amb paciència i insistència tots mengen. Mentre van acabant ja anem desfilant cap a dormir, trèiem sabates, fem pipis i cada un al seu llit. Uns dormen sols, altres necessiten carícies i massatges i altres es cansen de tant parlar. Passada una horeta poc a poc es van despertant, tornem a fer pipis, canviar bolquers i pentinar. Uns se'n van a casa i els altres tornem al patí. Surt el sol i fa calor, altre cop motos i bicis i a esperar l'hora de berenar. Quants llaminers, magdalena i xocolata, i en un vist i no vist ja no hi ha xocolata però la magdalena continua a la taula. Quant ja estem tots, fila índia i avui que fa bo altre cop al patí a esperar papes o mames, avis o avies.

Quin dia més emocionant, quina organització, quin ritme, quin control. No m'estranya que els nostres nens i nenes estiguin tant contents quant entren al matí i igual de feliços quant surten a la tarda.

Moltes gràcies per aquest dia i per l'acolliment que m'heu donat petits i petites Pescallunes. Gràcies també Anna, Aroa, Montse i Sílvia.

Montse (mama de l'Emma Sánchez Nadal)