Projecte compateix un dia amb nosaltres: La Sarai, la mare de la Mireia ens explica la seva experiència!!

Bones, pescallunes grans i petits!

Sóc la Sarai, la mare de la Mireia, i fa uns dies vaig tenir la sort de poder compartir un dia amb els nostres petits i educadores,i avui us vull explicar les meves sensacions i pensaments d'un dia moolt intens i alhora molt curt a la llar.

Dir-vos que els nostres petits són uns grans amfitrions, des del minut cero, ja a l'aula d'acollida, els més grans em van rebre ensenyant-me alguna joguina , tots els racons, buscant joc, ensenyant-me els seus pijames ( aquell dia en carnestoltes ens volia en pijama, el molt poca-vergonya!), i així els petits també es van animar a anar-se acostant...és una sensació genial! Per uns moments vaig començar a replantejar-me el meu futur professional...després vaig recordar que me vaig passar TRES dies retallant mascares, que en 10 minuts van tenir enllestides els nostres petits artistes, i encara els vaig donar feina a la Sílvia , a la Montse i a l'Aroa enganxant els palets en el seu temps per dinar, mentre els nens i nenes feien la migdiada. Però com ens agrada quan venen a casa amb qualsevol manualitat, eh?! us asseguro que des de ja, ho valoro moooolt més.

Una altra cosa que me va sobtar, digueu-me ingènua, va se adonar-me de forma conscient i real que la meva filla és molt especial per a mi, però que tots els nens ho són, cada un d'ells té alguna cosa que el fa únic, diferent i especial,per com xerren o com es relacionen (és molt divertit veure'ls repetint rols) o com es mouen, o com es munten pelis, alguns són més artistes que d'altres, o saben "llegir" o el tossuts que poden ser... m'encanten!. Sí, ja ho sé, estem farts de sentir-ho, fins i tot de repetir-ho, de forma racional tots ho sabem... necessitava viure-ho per entendre-ho de debò.

Respecte a la feina de la Sílvia, la Montse i l'Aroa poc més a afegir al que va comentar la Rosa.

La Mireia les adora, i pel que vaig veure els altres petits també. Els cuiden, els coneixen, els fan manyagues i els expliquen contes...també els han de portar a l'ordre algun cop, però els petits ho accepten bé, realment ja coneixen les rutines i els límits de la llar, que realment és com una segona casa per ells, on juguen, es barallen i fan les paus, cauen i s'aixequen, si es fan mal van a buscar a les seves educadores,( per consolar-los, jo no era el mateix) mengen, aprenen rutines, costums, maneres i també coneixement , riuen i a vegades també ploren i alguns hi dormen i tot.

Em va encantar compartir un dia a la llar, moltes gràcies per cuidar els nostres petits, per ser tant properes i per obrir-nos portes i finestres que ens permeten veure els nostres fills en un altre entorn que és la seva segona llar.