LLAR INFANTS PESCALLUNES VENTALLÓ

Codonys, magranes, fulles seques, castanyes, aglans, pinyes, nous, carbasses…, la trobada del matí ens permet fomentar el llenguatge i la comunicació amb i entre els infants.  

  Familiartizació... un procés que pot resultar un xic complicat o difícil, tant pels vostres fills i filles, com per a vosaltres com a pares i mares, fins i tot per a nosaltres les educadores. Però com sempre us diguem la familiartizació és un procés individual de cada infant i a uns els pot costar un xic més que a d’altres. Els infants que ja fa temps que assisteixen a la Llar i que han vingut al casalet d’estiu, generalment no necessiten cap més mesura específica en tornar de vacances. La continuïtat dins del mateix grup de companys i companyes i amb les mateixes educadores els aporta seguretat. Malgrat el temps de vacances, no acostumen a tenir gaire dificultat per reincorporar-se i reprendre, des del primer dia, un ritme que ja els és conegut. Amb els infants que assisteixen a la Llar per primer cop la incorporació és diferent. Per molts és la primera vegada que es separen de l’entorn familiar, per tant intentem que la incorporació a la Llar sigui tan suau com sigui possible i

Quin luxe poder aprofitar la pluja com una veritable oportunitat d’aprenentatge.   Qualsevol moment és bo per descobrir com canvia el nostre entorn més proper! És una meravella poder gaudir d’aquets moments. Aquestes passejades ens permeten gaudir de noves descobertes, de com l’aigua de la bassa es torna cada cop més bruta a mesura que l’anem trepitjant, de com el cargolet s’enfila pel fonoll, o de com és més fàcil dibuixar al terra amb un branquilló quan aquest és moll. És fantàstic poder aprofitar aquestes oportunitats de descoberta i aprenentatge que ens ofereix l’entorn que ens envolta.  

Obertes les inscripcions pel casalet d'estiu a la Llar. Per apuntar-se cal enviar un correu a b7009680@xtec.cat i us enviarem els fulls pertinents amb tota la informació.   

Després de la migdiada fa un bon solet i aprofitem per sortir al pati, l’Emma agafa una de les cadires que hi ha a la cuineta però no en fa l’ús que tots esperàvem! De manera espontània agafa la cadira i comença a deixar un rastre per tot el pati. “Que fas una carretera?”, donant per entès que és el que ella imaginava, “nooo!!! és per fer així!” diu l’Emma i continua amb el seu joc. Ens sorprèn de nou, i és que simplement mostra la necessitat jugar creant,  modificant o senzillament transformant el seu entorn.